17 març Coneix els creadors: Jo Mair
Coneix els Creadors: Jo Mair. Com a part de les sessions de portes obertes del nostre estudi, “El camí de l’argila”, et convidem a explorar una sèrie d’exposicions que mostraran les obres dels nostres artistes més destacats. En aquesta ocasió ens complau presentar-te la talentosa Jo Mair, una ceramista que s’inspira en el món natural per crear impressionants escultures i peces funcionals. En aquesta entrevista, ens endinsem en el procés creatiu de la Jo, els seus reptes i la seva propera exposició a 137º, on mostrarà les seves últimes peces juntament amb el seu col·lega ceramista Jason Showard. Si t’agrada la ceràmica o sents curiositat per la intersecció de l’art i la natura, continua llegint per saber més sobre el viatge i la passió de la Jo.
Jo, com va néixer el teu interès per la ceràmica?
La primera vegada que vaig treballar amb argila va ser a l’escola, modelant a mà. Per alguna raó, llavors no sentia gaire connexió amb ella. He continuat treballant creativament amb altres mitjans al llarg de la meva vida, fins que algú em va regalar una classe de torn fa uns anys. Em va encantar la sensació de tornar a treballar en un estudi i de seguida vaig saber que necessitava tornar al modelatge. Poder crear qualsevol forma a partir d’un tros sòlid d’argila em va semblar tan emocionant que a partir d’aquell moment m’hi vaig enganxar completament.
Quines són les teves principals influències i inspiracions?
El món natural. Cada peça que faig intenta transposar a un objecte o una escultura una part del que sento en experimentar la natura. M’obsessionen les formacions rocoses i les textures, els acabats de la pedra, la fusta seca, el desert, la terra esquerdada, la llum. M’atrauen els paisatges secs i passar temps en deserts i canons. Les formes de les roques i la manera com la llum del sol es mou i dona diferents perspectives i colors amb el canvi de les hores em fascinen infinitament. Però no és només visual, estar al desert és també on em sento més en contacte amb mi mateixa. Hi ha alguna cosa tan tranquil·litzadora en l’aridesa, la immobilitat i el silenci.
Com descriuries el teu procés creatiu, des de la concepció d’una idea fins a la creació d’una obra?
Soc més intuitiva que planificadora. Porto amb mi un petit quadern d’esbossos la major part del temps; la inspiració m’arriba en veure una forma a la natura, o de vegades quan estic a punt d’adormir-me o de despertar-me “veig” una forma, que després esbosso per no perdre-la. Un cop a l’estudi, no penso gaire més enllà de ser conscient de les proporcions o l’escala que vull aconseguir, i simplement començo a construir. Depèn de com es moguin les meves mans aquell dia en particular, avaluant i reavaluant en el moment. Alguns dies treballo molt de pressa i gairebé compulsivament, i he deixat d’intentar contenir-me perquè és una mena de meditació deixar que les meves mans es moguin sense controlar-les gaire. Però construir la forma principal d’una peça és només el principi, i una escultura sol canviar bastant quan començo a treballar-la en la profunditat dels detalls. Per a això prefereixo utilitzar els dits, una esponja humida o diverses eines de tallat.
A quins reptes t’has enfrontat en la teva vida com a artista i com els has superat?
Com que moltes de les meves peces són bastant grans, he hagut d’aprendre a base de cops a construir estructures que suportin el pes de l’argila humida. He tingut peces que m’encantaven arruïnades a causa d’esquerdes greus o esfondraments totals. Ho he millorat amb el temps a base d’assaig i error, i escoltant els altres artistes de l’estudi, que sempre tenen bons consells. Avui dia tinc més intuïció sobre la humitat i la textura de l’argila amb què treballo i puc sentir-ne els límits en aquest sentit. L’esmaltat continua sent el meu major repte a l’estudi, m’agraden els acabats similars a la pedra per a les meves peces i encara no ho aconsegueixo amb regularitat ni confiança, així que suposo que m’agradaria continuar treballant-hi.
Com han evolucionat la seva tècnica i el seu estil amb el temps?
La meva tècnica s’ha desenvolupat sobretot a base d’hores de pràctica -intentant i fallant- i de veure vídeos d’altres escultors i ceramistes. Ara tinc més intuïció sobre com respon l’argila a la forma, els nivells d’humitat, com actuen de forma diferent a les mans algunes argiles. Com que no fa tants anys que treballo amb l’argila, sento que el meu estil encara s’està desenvolupant. Sempre trobo noves fonts d’inspiració, cosa que necessàriament em porta a desenvolupar noves tècniques per crear la forma o l’efecte que vull aconseguir.
Què és el que més l’entusiasma de la teva propera exposició a 137º?
Suposo que l’oportunitat de reunir i presentar les meves obres d’una forma unificada que fins ara no havia tingut, i veure el conjunt del meu treball com un tot. M’entusiasma exposar amb en Jason, perquè el nostre treball és molt diferent. Tot i que tots dos treballem peces grans, ell es dedica al torn i utilitza molts esmalts de tons foscos, mentre que jo treballo exclusivament modelant a mà i m’atrauen els blancs, els colors clars i els tons neutres més pàl·lids.
Quins són els teus futurs projectes o metes com a ceramista?
M’entusiasma la idea d’explorar el mobiliari de ceràmica, com taules auxiliars i làmpades de peu altes. Vull experimentar combinant la ceràmica amb altres materials com la fusta i el vidre. M’encanta treballar a gran escala, i tot i que això és car i comporta altres reptes estructurals, és una cosa que tinc moltes ganes de provar.
Quin consell donaries a algú que està començant ara en la ceràmica?
Escolta els consells d’altres persones amb experiència, però no et deixis constrenyer sempre per les limitacions i opinions alienes.
L’1 d’abril, de 12 a 20 hores, Jo et rebrà per ensenyar-te la seva obra i compartir amb tu el seu camí i la seva passió. No perdis aquesta ocasió i reserva la data!
Redactat per Dalia Sofronie / Fotografies de Sara Lopez




