10 abr. Tocar l’argila amb l’ànima
Conèixer una ceramista com Şirin Koçak és una experiència transformadora.
És habitual compartir amb altres ceramistes informació tècnica sobre els processos ceràmics que desenvolupem. Moltes vegades veiem la pràctica ceràmica com un exercici productiu que busca un cert grau d’eficiència. De vegades estem tan enfocats en un resultat concret que la pràctica es converteix en una lluita de dominació del material, cosa que està bé i és comprensible però que Şirin Koçak transcendeix bellament.
Ella va néixer i créixer a Bulgària però va haver d’emigrar a Turquia. Aquest tipus de moviments geogràfico-vitals suposa per a qualsevol persona la pèrdua i el dol del status quo. Travessar aquest procés pot portar-nos dècades i cadascú desenvolupa el seu propi sistema intern per processar la pèrdua i tornar a començar.
Şirin ens comenta que fins i tot la manera com les persones a la seva nova terra s’abraçaven i expressaven afecte era diferent del que ella coneixia; per la qual cosa fins i tot ‘llegir’ l’amor va suposar un esforç d’adaptació, supervivència i aprenentatge en la seva història personal.
En aquest procés, un molt bon dia ella descobreix l’argila. M’hauria encantat poder filmar la manera com ella tancava els ulls i recreava amb els dits aquell primer encontre màgic amb aquest material que ens uneix a tots nosaltres en comunitat: la ceràmica.
‘Vaig sentir que amb l’argila podia tocar els meus sentiments, donar-los forma fora de mi. L’argila, la seva suavitat i plasticitat eren una extensió de la meva pell, dels meus dits i dels meus sentiments’. Explicava Şirin amb una dolçor que traspassava la pantalla del meu ordinador i s’instal·lava al meu cor.
A partir d’aquell moment es va començar a teixir un diàleg entre aquell univers intern i inicialment adolorit de Şirin i l’argila.
Avui dia, ella no busca imposar una forma arbitrària al material sinó que inicia una conversa més enllà del verbal entre el seu món intern i el cos tou del fang fins a conciliar un gest que, repetit N vegades, transformi naturalment la matèria mentre ella va expressant el que sent, creant textures úniques i summament orgàniques. Ella fa ceràmica com qui dansa i com la mateixa natura va creant pols a pols la infinita varietat de formes i textures que ens envolten.
Finalment, les seves peces i conjunts de peces són vestigis dels seus sentiments en moments molt específics de la seva història i, tot i que només ella coneix les anècdotes que les van originar, tots podem relacionar-nos amb les seves escultures des del simple sentir universal.
Şirin Koçak forma part del nostre equip de tutors per a l’Escola d’Estiu 2022. Apunta’t a aquest meravellós projecte si vols aprofundir en la decoració de les teves peces, no només perquè aprendràs un munt de tècniques òbviament, sinó perquè contactaràs amb allò que t’habita i que et fa únic per manifestar-ho en les teves creacions.
Escrit per Lucia Pol

