La ceràmica i allò macabre

La Cerámica y el Macabro

La ceràmica i allò macabre

Quan combinem la ceràmica i el macabre, no només estem desafiant la manera com percebem l’art de la terrisseria, sinó que també ens atrevim a oposar-nos al paper que juga la ceràmica per la seva bellesa, elegància i naturalesa delicada. Mentre creixia, sempre havia associat els objectes de ceràmica amb imatges de flors o amb el petit ritual de prendre el te de la tarda, i realment mai no em vaig sentir aterrida per un gerro i ni una tassa de te em va provocar esgarrifances. Durant molts segles, la vaixella de ceràmica ha representat símbols de riquesa i estatus; plats fins de porcellana ornamentats amb motius i símbols estereotípicament femenins, com fruites, dissenys florals i ocells, que poden connotar bellesa, virtut, amor, etc. La col·lecció de ceràmica del Museu Victoria & Albert de Londres ho il·lustra a la perfecció, amb més de 15.000 objectes que es poden veure a la seva galeria en línia, oferint una visió àmplia dels dissenys clàssics.

La ceràmica i el macabre persegueix un contrast total amb els temes tradicionals i convencionals, donant lloc a juxtaposicions inoblidables; l’amor es converteix en mort, la virtut en pecat, el plaer en dolor. En les últimes dècades, els artistes contemporanis han empès els límits cada vegada més i han evocat una sèrie d’emocions fortes en el seu públic. El malestar, la revolta, la por i la sorpresa són alguns dels sentiments que s’experimenten habitualment amb la ceràmica i el macabre. Tot i que no totes les obres d’art requereixen una reacció tan extrema, algunes simplement es creen per explicar noves històries, explorar imatges estranyes, potser surrealistes, del tipus que veiem en els nostres somnis i ens deixen confosos i perplexos. Els artistes següents són exemples poderosos que ens ensenyen a seguir les nostres idees, i a confiar en la nostra imaginació, sense por a les crítiques d’una perspectiva més tradicionalista. A mesura que l’escena de l’art contemporani creix, aprenem que és important pertorbar i reinventar, en lloc de seguir els ideals del passat.

Sophie Aguilera-Lester

Sophie Aguilera Sophie Aguilera és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i s’inspira tant en “el cos humà com en els objectes quotidians”: La seva obra incorpora motius tradicionals com flors i fruites juntament amb aspectes figuratius que creen un context inquietant. La seva obra titulada “Sota les margarides” és una escultura juganera i alhora esgarrifosa del cos d’una dona enterrat sota una parcel·la de margarides florides. En la meva opinió, la seva obra obre molts interrogants sobre la vida i la mort, alhora que té un element còmic d’estranyesa. L’ús que fa Aguilera de la terra negra, crema i marró contrasta fortament amb el verd, la naturalesa vibrant i el toc de blau de la jaqueta de la dona, atraient l’atenció cap als dos temes paral·lels. “Cor en Sis Actes” d’Aguilera és una altra instal·lació poderosa que evoca una resposta visceral i sensual. Aguilera utilitza un esmalt rosa mat per al cor, que al llarg dels 6 actes adopta un aspecte nauseabund i malaltís, la superfície bombolleja i es decolora a mesura que el cor s’encongeix.

Ronit Baranga

Ronit Baranga és una ceramista israeliana coneguda per la seva obra macabra, que combina preciosos jocs de te i vaixelles amb un toc fosc i figuratiu. La seva fascinació per crear boques i llavis de color vermell sang és bellament sinistra. No es pot negar la seva habilitat com a escultora figurativa, les seves peces ballen entre el realisme, el surrealisme i el pur horror. Les ceràmiques contemporànies de Baranga porten noms sinistres com “All things sweet and painful” (Totes les coses dolces i doloroses) i “Demon’s Playground” (El lloc de joc del dimoni). En la seva obra hi ha nadons pàl·lids i vampírics, magdalenes que et mossegaran i molts, molts dits. Les seves idees poden tenir alguna cosa a veure amb la seva llicenciatura en Psicologia i Literatura per la Universitat de Tel-Aviv, que va desenvolupar mentre estudiava Belles Arts a Israel. L’obra de Baranga és una fascinant exploració dels “estats emocionals i les relacions”, executada amb imaginació i una esgarrifosa riquesa de detalls.

Ceramics and The Macabre
Ceramics and The Macabre

Lindsey Mendick

Lindsey Mendick és una artista contemporània emergent del Regne Unit a qui atrauen els temes salvatges i escandalosos. Les seves instal·lacions ens conviden a un món de monstres, fetitxos, juntament amb les aparences repulsives, però estranyament atractives del menjar en descomposició. L’amor de Mendick per les pel·lícules de terror ha influït enormement en la seva ceràmica conceptual, i ha perfeccionat l’art d’inspirar sorpresa, nàusees, excitació i confusió. A un nivell més profund, les escultures de Mendick s’han vist influenciades per esdeveniments crucials de la seva vida relacionats amb la salut mental. Busca els seus projectes ‘Are you going to Destroy Me?’ (Em destruiràs?), ‘Hairy on the Inside” (Pelut per dins) i ‘The Yellow Wallpaper” (El paper de paret groc). La contribució de Mendick a la ceràmica i el macabre té una vitalitat addictiva i una lleugeresa que inspira i intriga el seu públic.

Jessica Harrison

Jessica Harrison és una artista establerta a Edimburg coneguda per la seva provocadora sèrie “Broken Ladies“, que desafia la representació més tradicional i feminitzada de la dona. Harrison pren ceràmiques trobades i talla sota la superfície per revelar els òrgans i l’esquelet. Les seves dames sovint sagnen, pateixen ferides horribles, mentre que el dolç somriure original de la figureta encara roman. Aquestes “dames trencades” creen un nou diàleg i un gir de guió al conte de fades patriarcal, tot i que la seva intenció no és escandalitzar ni inquietar el seu públic. Harrison intenta explorar el cos, concretament els aspectes tàctils i visuals, i com interactuen. En desconstruir la figura femenina, exposa els “tabús” històrics del cos de la dona, canviant la nostra perspectiva sobre una figura de porcellana clàssicament reconeixible.

Kate Macdowell

Kate Macdowell és una artista nord-americana que treballa principalment amb porcellana. Construeix a mà ceràmiques que retraten la relació entre el món natural i l’humà a la llum de la industrialització i el seu impacte en el medi ambient. Les seves obres creen consciència sobre el ritme ràpid d’extinció de les espècies rares. Les seves escultures d’animals porten màscares de gas i ulleres protectores per humanitzar-los i representar els seus propis drets al planeta. La seva escultura “First and Last Breath” (Primer i últim alè) és una obra profundament poderosa que mostra una llebre alimentant les seves cries mentre porta una màscara per protegir-se de la contaminació. Tot i que l’aparença de les seves obres no sigui pertorbadora, és la veritat que hi ha darrere del seu art la que retrata la horrible realitat de la humanitat davant dels animals. La seva capacitat per traduir aquests missatges a través del llenguatge de la ceràmica és un testimoni de l’art contemporani.

Ceramics and The Macabre
La Cerámica y el Macabro
La Cerámica y el Macabro

Si estàs interessat a practicar les teves habilitats de decoració en ceràmica, el 137° Ceramic Art Studio ofereix classes setmanals contínues que exploren una varietat de tècniques inspiradores utilitzant esmalts i engalbes de colors.

 

Escrit per Freya Saleh