Coneix els creadors: Jason Showard

conoce a los creadorres jason

Coneix els creadors: Jason Showard

Coneix els Creadors. Com a part de les sessions de portes obertes del nostre estudi, “El Camí de l’Argila”, et convidem a explorar una sèrie d’exposicions que mostraran les obres dels nostres artistes més destacats. En aquesta ocasió ens complau presentar, juntament amb Jo Mair, el talentós Jason Showard, l’estil directe i energitzant del qual segur que et captivarà. En aquesta entrevista comparteix amb nosaltres les seves influències, el seu procés creatiu, els reptes i els objectius futurs, així com el seu entusiasme per la seva propera exposició a 137º. Així que endinsem-nos-hi i coneguem més sobre el viatge de Jason com a artista!

 

Com va néixer el teu interès per la ceràmica?


Des que tinc ús de raó, m’agrada materialitzar les meves idees al món a través de les meves mans. Vaig jugar breument amb l’argila en una classe introductòria d’art 3d a la secundària, i vaig saber immediatament que era el meu mitjà preferit fins a la data. Després que em deneguessin l’entrada el primer i el segon any per falta d’espai, finalment em van admetre al programa de ceràmica el meu penúltim any d’institut. Ara disposava d’una hora al dia per explorar aquest nou mitjà que em fascinava des de lluny. Una hora al dia es va convertir en dues hores el semestre següent, després que el meu professor i mentor, Mike Gordon, mogués alguns fils a l’oficina d’orientació. Dues hores es van convertir en la meitat de la meva jornada escolar l’últim any gràcies al fet que Mike va moure més fils amb el meu conseller, que comprava la majoria de les meves obres. La ceràmica era la meva identitat i portava amb orgull la roba tacada de fang durant la resta de la jornada escolar, un cop fora del taller de ceràmica. Em van concedir una beca de ceràmica de 500 dòlars per continuar treballant després de l’institut, però les realitats de la vida adulta em van portar a fer un tomb de 22 anys.

 

Què és el que més t’apassiona de l’art ceràmic?

 

Tots els meus mitjans preferits tenen alguna cosa de caòtic. M’encanta que la química que hi ha darrere del que passa dins del forn sigui tan complexa que resulti impossible controlar-la. De vegades pot ser infinitament frustrant, però és part del que fa que aquest mitjà sigui tan meravellós. L’acer és el meu altre mitjà preferit, i hi ha molts paral·lelismes. Amb tots dos gaudeixo creant formes tècniques, però els meus acabats preferits per a les formes tècniques tenen tots un aspecte d’imprevisibilitat. M’encanta l’oxidació guiada de l’acer mitjançant la pàtina, i la reducció de les argiles i els esmalts en el raku. Fins i tot en l’entorn controlat d’un forn elèctric, la combinació de variables com el temps, la temperatura i la complexa ciència dels materials sol donar lloc a resultats inesperats. El perfeccionista que hi ha en mi troba alleujament en la perdurabilitat dels resultats i en la impossibilitat de controlar-los en temps real. Igual que el foc, és una cosa que es pot dirigir i influir, però que no es pot controlar.

 

Quines són les seves principals influències i inspiracions? 

 

Sempre m’han fascinat la llum i les ombres. Exploro la textura en les meves peces i creo llocs perquè brilli la llum o s’amaguin les ombres. El meu treball s’inspira en el moviment i l’energia impredictibles que una flama aporta a una habitació. Darrerament estic experimentant amb textures subtils que s’omplen d’esmalt, però que permeten diferents profunditats d’esmalt. D’aquesta manera es ressalten les parts “clares” i “fosques” de la textura d’un matís diferent.

 

Com descriuries el teu procés creatiu, des de la concepció d’una idea fins a la creació d’una obra? 

 

Hi ha una variació en el meu procés. Abans de tornar a la ceràmica, feia escultures d’acer soldat i construïa coses amb acer i fusta. Crear amb materials rígids requereix més planificació que treballar amb argila. Continua sent creatiu, però manca de la immediatesa necessària per canviar de rumb per capritx. Sovint obro una bossa d’argila sense cap pla. No tinc ni idea de quant en tallaré ni de la forma final que li donaré. M’assec amb un tros d’argila al davant i veig què surt de les meves mans. M’encanta que això sigui possible amb l’argila. Altres vegades em ve una visió d’una peça acabada i no me la puc treure del cap. He posposat aquestes visions durant anys, però continuen apareixent fins que les realitzo. De vegades em desperto imaginant un objecte que he de portar al món. Al final, les visions artístiques es converteixen en recorreguts mentals pels processos de construcció. És aleshores quan està a punt de passar del cervell a les mans i a la realitat. Aquest procés sol donar lloc als meus millors treballs, però descobreixo que obtinc més d’aquestes idees quan em permeto el temps imprevist d’experimentar.

 

A quins reptes t’has enfrontat en la teva vida com a artista i com els has superat? 

 

No sé si els he superats. De jove em vaig convèncer que l’art només podia ser un hobby i que no havia d’intentar guanyar-me la vida com a artista. Fins i tot després de rebre una beca pel meu treball en ceràmica a l’institut vaig deixar de fer art durant anys. Aleshores vaig anar a Burning Man el 2012, (i la majoria dels anys des d’aleshores) i ser testimoni de la increïble passió i l’esforç comunal per fer art només per gaudir-ne durant la setmana em va fer adonar que havia estat descuidant la part preferida de mi mateix durant anys. Havia estat ignorant el que més m’apassionava i privant-me d’una via d’expressió creativa. Faltava una gran part de la meva vida i ho havia d’arreglar. Vaig començar a fer art de nou i a col·laborar amb els creadors apassionats dels quals m’envoltava. Amb el temps, a Los Angeles, vaig crear una empresa de fabricació que ajudava els departaments artístics a construir attrezzo i decorats per a la producció de televisió, cinema i vídeos musicals. Després vaig deixar el negoci de fabricació per dedicar-me a activitats menys creatives, i l’art va tornar a ser només un hobby. Fins i tot després de guanyar-me la vida construint coses artístiques i creatives, continuo lluitant per veure el meu art com una carrera viable. M’agradaria superar-ho, almenys per considerar-lo també com una opció a l’hora de prendre decisions a la vida.

 

Quins són els teus futurs projectes o metes com a artista? 

 

M’esforço per dotar-me de les eines necessàries per treure les idees del meu cap i plasmar-les al món quan m’arriba la inspiració.

 

Què és el que més l’entusiasma de la teva propera exposició a 137º?

 

Tenir l’oportunitat d’exposar tota la meva obra recent en un mateix lloc al costat d’una altra artista de gran talent, i alhora compartir amb la comunitat local i amb tots els nous amics que la meva dona i jo hem fet en l’últim any que fa que vivim a Barcelona.

 

L’1 d’abril, de 12 a 20 hores, Jason et rebrà per ensenyar-te la seva obra i compartir amb tu el seu camí i la seva passió. No perdis aquesta ocasió i reserva la data!

 

 

 

Redactat per Dalia Sofronie / Fotografies de Sara Lopez