“El despreniment és una cosa molt important per a un ceramista. Perquè en la ceràmica no hi ha garanties.”

“El despreniment és una cosa molt important per a un ceramista. Perquè en la ceràmica no hi ha garanties.”

Ens ha dit que no se li dona bé escriure, però un cop que comença a escriure sobre el que li agrada, és capaç de seguir i seguir i omplir moltes pàgines. Segurament per a més de una entrevista. Poder comptar amb gent tan apassionada al nostre estudi, és el que aporta un valor afegit a les nostres experiències de cada dia.

Él és Evan Powell, un dels nostres talentosos professors i col·laboradors, que ha volgut compartir els seus pensaments sobre disseny i ceràmica, el poder de ensenyar a altres persones una nova habilitat, i com la creativitat és capaç de millorar les nostres vides.  

 

Evan, et trobes molt lluny de la teva llar, Denver, Colorado. ¿Quan vas venir a Barcelona i què és el que t’ha fet quedar-te? 

Em vaig mudar fa un any, principalment perquè la meva esposa és d’aquí i, després d’haver viscut els últims 6 – 7 anys als EUA, va començar a enyorar la seva terra. Així que vam decidir venir a Barcelona i donar-nos l’oportunitat de començar una nova vida. Fins ara, m’encanta. Abans de mudar-nos, hi havia estat en dues ocasions prèvies, i sempre ho he gaudit molt.

 

Ets un dissenyador de producte industrial. ¿Què t’ha fet triar el disseny industrial? 

Sempre he estat un artista, tenia 12 o 13 anys quan vaig començar a projectar, pintar i esculpir. Després, durant les classes de secundària, vaig començar a aprendre a modelar en 3d; jugant amb programes d’ordinador com Maya i Zbrush. Després d’això, vaig fer classes de bufat i fusió de vidre a la universitat. He treballat en botigues de rètols, fusteries i en una fàbrica de ceràmica. Així que quan vaig trobar a la Universitat Metro State de Denver, el programa de disseny industrial que incorpora tots aquests aspectes diferents, vaig saber des del principi que era per a mi.

 

¿Quando va tenir lloc el canvi cap a la producció en ceràmica? 

En realitat no ha estat gens un canvi. Ja feia ceràmica fins i tot abans de saber que el disseny industrial era… una possibilitat. La meva mare va ser qui em va introduir en el món de la ceràmica el 2010, quan es va unir a un estudi de ceràmica. Un cop la vaig acompanyar al taller i em va encantar.

El taller era dins d’una fàbrica de producció ceràmica i pocs mesos després de la meva primera visita vaig començar a treballar per a ells, fent producció industrial de productes ceràmics. D’ells vaig comprar un torn de terrisser i vaig muntar el meu propi estudi. Tenia tantes idees i poder agafar el fang i transformar-lo en productes, ha estat una de les experiències vitals més importants que he tingut.

Així que la passió per la ceràmica va començar abans del disseny. Però el disseny industrial ha influït molt la meva feina. Abans treballava amb el fang simplement pel gust de divertir-me creant i descobrir el material. Després d’anar a l’escola de disseny la balança es va inclinar més cap a la perspectiva de la ciència del material a l’hora de dissenyar un producte, que cap a la perspectiva purament artística. També vaig començar a implementar tecnologies més avançades i processos industrials en la feina, utilitzant programes com CAD i impressions 3D. Alhora, vaig començar a utilitzar silicona i cautxú d’uretà per tal de crear motlles de guix per utilitzar en colades.

 

Al teu compte d’Instagram tens moltes fotos de tasses i bols que has creat. Per què tasses? 

Crec que molts ceramistes se senten una mica atrets per les tasses de cafè. Tan bon punt comences amb la creació en ceràmica, el primer que se’ns acudeix a tots són tasses, bols, plats… vaixelles. Tot i que la ceràmica es pot utilitzar per a tantes coses, és difícil treure-la de la categoria cuina i decoració de la llar.

El que m’encanta de les tasses és que si mires a les cuines de la gent, veuràs als armaris un joc de plats, un joc de tasses o coses diferents, però si mires les tasses de cafè la gent sovint les tenen com un tresor amagat, potser obtingudes com un obsequi, algunes poden ser souvenirs que van comprar en un viatge, i altres van ser descobertes en un mercat artesanal, etc., de manera que no és el típic joc de vaixella, és una cosa molt més íntima… A més, M’ENCANTA el cafè!

 

Són tasses el que més t’agrada dissenyar?

No diria que m’agrada dissenyar tasses més que altres coses, però m’encanta tot el que és vaixella i actualment estic desenvolupant la meva pròpia línia de productes de ceràmica i articles per a la llar. Com a dissenyador industrial i ceramista, vull trobar el terme mitjà entre les belles arts i la producció en massa, i que hi hagi un canvi social i un retorn del suport als productes locals fets en petits lots amb un enfocament en l’artesania. Productes que la gent conservarà i apreciarà durant molt de temps. És trist que ja no produïm coses que puguin convertir-se en antiguitats i passar a les generacions futures. Més aviat, són objectes econòmics, fets a baix preu, tanmateix, aquests articles tenen un cost mediambiental i social ocult. En no poques ocasions, els treballadors de les fàbriques que fan aquests productes són tractats de manera poc justa, els abocadors s’omplen als pocs anys del seu ús, els recursos de la terra són sobreexplotats i els nostres rius i mars enverinats.

Pel que fa al disseny, el que més m’interessa són les coses que connecten les persones amb la natura, ja que les meves passions a la vida són la natura, els viatges, el disseny i l’art. Un dels meus dissenys més recents en què estic treballant és un sistema de cultiu penjant que pot ser part d’un jardí instal·lat al sostre, ja que la majoria de la gent a les ciutats està una mica separada de la natura i viu en espais petits sense gaire espai o temps per cultivar plantes. Però sovint encara tenen espai sense utilitzar per sobre dels seus caps. Aquest sistema de cultiu ajudarà a reconnectar les persones amb la natura en portar una mica de verd a les llars urbanes. El sistema de cultiu és de reg automàtic i està equipat amb llums LED de creixement d’espectre complet i un penjador de rodet retràctil.

 

Si haguessis de redissenyar alguna cosa a la natura, què seria? 

És realment difícil de respondre perquè si vols redissenyar alguna cosa, has de passar per un determinat procés de disseny. Un procés que és similar independentment del que vulguis dissenyar.

Primer, t’has de preguntar què estem intentant resoldre redissenyant alguna cosa, quin és el problema? Aquesta seria la primera pregunta que hem de respondre. A continuació, també podríem començar a pensar en l’estètica, però l’estètica normalment hauria de seguir la funció. Llavors, quines són les funcions que aquesta cosa determinada té o necessita? Què hi afegiríem? Enumerem totes aquestes coses, agafem les més importants i intentem fer-ho el més simple possible.

Saps, quan estàs dissenyant és molt fàcil enamorar-se de cada idea i voler que s’apliquin totes. Si fem això, el producte estarà massa dissenyat, serà massa complex i una mica horrible a vegades. Per altra banda, la simplicitat, de vegades no sempre és el millor. Mira l’arquitectura de Barcelona, mira l’obra de Gaudí! De cap manera és minimalista, però és bella. Llavors, a vegades és bo ser simple, a vegades no ho és, però quan es tracta de resoldre un problema, la forma més simple de resoldre’l sol conduir al millor i més intuïtiu disseny.

 

Què significa per a tu ser un bon ceramista?

La veritat és que no has de ser un mestre en ceràmica per crear objectes preciosos de ceràmica. Pots agafar el fang i utilitzar-lo d’una manera única i creativa. A vegades, les persones amb molts anys d’experiència en ceràmica poden adoctrinar-se bastant sobre la forma en què han de fer les coses i poden tornar-se més tancats. Però, per altra banda, obtens més control, més comprensió del material, es torna més una ciència, a mesura que manipules el material per controlar-lo. Llavors pots descobrir coses per accident, sens dubte, però fer les coses amb intenció és realment important per a mi. Així que, en la meva opinió, el que fa que siguis un bon ceramista és: tenir un pla, tenir una idea i ser capaç de realitzar-la.

Hi ha moments, és clar, en què no tinc un pla i només vull veure on em porta una peça d’argila, què vol ser aquesta peça d’argila. Però en general, m’agrada molt tenir un objectiu quan treballo amb ceràmica.

Una altra cosa que fa un bon ceramista és fer que la seva feina / estil sigui reconeixible. Per exemple, si soc en una galeria, podria veure una peça de ceràmica i saber qui la va fer, sense veure el nom de l’artista. Crec que trobar el teu estil és o hauria de ser un dels principals objectius d’un artista. Quan has realitzat una peça verídica, autèntica, ella arriba a parlar sobre qui ets, convertint-se en un reflex de tu mateix.

 

Hi ha algun tipus de trets personals que un hauria de tenir per convertir-se en un bon ceramista? O alguna qualitat que puguis entrenar o millorar amb la ceràmica?

Crec que la ceràmica pot ensenyar bastant, de fet, per exemple, quan entres per primera vegada en el món de la ceràmica desitges conservar cada peça que fas. L’aprecies, l’estimes, és el teu nadó. Tanmateix, com més en facis més es tornen reemplaçables fins que se t’acudeix un nou disseny, i llavors aquest nou disseny es converteix en el teu nadó per un temps fins que sorgeix una nova idea.

Dic als meus alumnes que les primeres peces que fan no es guarden. Les tallem per la meitat, les disseccionem, mirem com es poden millorar. És realment important per a un ceramista aprendre a desapegar-se de les coses. Perquè en ceràmica no hi ha garanties. Pots passar hores i hores treballant en una peça, però alguna cosa pot sortir malament en qualsevol moment del procés. A vegades la gent posa molt d’esforç a arreglar una esquerda, salvar la peça, però moltes vegades no val la pena. Pots treballar amb els teus errors, aprendre a utilitzar aquest error en el teu benefici com a part del disseny o part de l’estètica o simplement per saber fer-ho millor i més ràpid la propera vegada, en lloc d’intentar reparar i arreglar una peça que ja ha estat danyada. En conclusió, crec que els grans ensenyaments que ens dona la ceràmica són la paciència i el desapego.

 

En altres paraules, t’ensenya a posar una mica de distància entre tu i la feina que fas i et permet avaluar-te a tu mateix, per demostrar que pots fer diferent, que pots millorar …

Exactament, és un procés continu, i amb el pas del temps estàs més disposat a deixar passar aquestes coses i no molestar-te massa quan has de renunciar a un mes de feina només perquè alguna cosa va sortir malament i cada peça està arruïnada.

En la ceràmica passen aquestes coses i, tot i que al principi et pot afectar, al cap d’un temps rius i arronses les espatlles. És una bona mestra.

 

Quan vas començar a ensenyar ceràmica?

Quan estudiava disseny, també era assistent d’estudi al departament de ceràmica de la universitat. No era professor, però definitivament estava ajudant els estudiants. Després, fa 3 anys, vaig obrir el meu propi estudi al districte d’art de Denver, Colorado, on també vaig estar fent classes.

Una de les coses que m’encanta de l’ensenyament és el cert desafiament que trobes en tenir totes aquestes ideas dels alumnes flotant i poder ajudar-los a resoldre problemes i fer-les realitat. M’encanta la resolució de problemes, així que cada vegada que un dels estudiants té una idea estic intentant trobar la millor manera de realitzar-la. Això és molt entretingut per a mi! Obtens petits moments d’Eureka!

 

Què és el que més t’agrada de la ensenyament?

El que més m’agrada és el moment en què les coses comencen a funcionar per a ells. Tan aviat com obtenen una mica de control i aprenen els conceptes bàsics, pots veure alguna cosa com un interruptor que canvia a la seva ment. S’adonen que poden fer coses del no-res. És com l’alquímia. S’emocionen molt amb les infinites possibilitats que existeixen amb la ceràmica. Perquè és un material amb el qual pots fer qualsevol cosa.

L’argila és tan mal·leable que es pot doblegar i modelar, pot ser recta, es pot convertir en el que vulguis. També pots jugar molt amb les textures! En la meva opinió és el millor material per jugar amb la forma i la superfície. Un cop tenen una mica de control sobre el material, m’encanta veure com el costat creatiu de cada estudiant cobra vida. I desitja aprendre més i més perquè com més tècniques conegui, més eines tindrà a la seva caixa d’eines. Amb cada tècnica pots ser encara més creatiu, pots començar a combinar diferents processos i fer coses realment úniques.

La curiositat i l’emoció dels nous estudiants que entren i exploren el material és el que m’emociona, manté viva la meva passió!

 

A part de la versatilitat del fang, de la seva capacitat de donar forma a qualsevol idea que se t’acudeixi, què és el següent que t’agrada del món de la ceràmica?

El que m’encanta és la comunitat que es forma al seu voltant. És un gran col·lectiu de persones que s’ajuden, es donen suport mútuament. Crec que la comunitat és una cosa molt important per a la gent, especialment si ets nou en una ciutat o una àrea, connectar-te i unir-te a algun tipus de grup, aprendre una nova habilitat, és molt divertit i reconfortant.

 

En aquesta era de la tecnologia, unida al distanciament social que hem viscut aquest any, què aporta el contacte directe amb l’argila? Com et fa sentir?

A part que et connecta amb una comunitat, la feina amb fang és molt meditativa. Per a mi si més no, i crec que els meus alumnes opinen el mateix, les classes passen molt ràpid. Quan les teves mans treballen en aquesta idea que tens al cap, entres en un estat en el qual tot flueix i en el qual el temps ja no existeix. A vegades m’oblido fins i tot de menjar, perquè estic tan absort en el que faig que el món desapareix i només estic creant.

 

També et pots permetre equivocar-te, no passa res. 

Exactament, és només fang.

 

Gràcies Evan per ser tan obert i per jugar amb fang al nostre estudi! 

 

Escrit per Luisa Leizeriuc