La ceràmica en la història de l’art

La ceràmica en la història de l’art

.El tema de la ceràmica en la història de l’art obre una porta a tot un gènere: l’art de les natures mortes. Aquest art se centra principalment en els objectes inanimats: des dels accessoris quotidians de les nostres llars a les belles formes de la natura com les fruites, les verdures, les plantes, les calaveres i les petxines de l’oceà, així com els objectes fabricats per l’home de metall, fusta, etc. La natura morta es va convertir en un gènere influent en l’art occidental del segle XVI, sent molt popular entre els pintors holandesos i flamencs fins ben entrat el segle XVIII.

Al llarg d’aquesta època, els artistes van utilitzar diversos objectes com a símbols al·legòrics, certes plantes representaven els canvis d’estació en la natura i, juntament amb el menjar, retrataven el poder dels cinc sentits, especialment l’olor, el gust i el tacte. Seria difícil estudiar el gènere sense ser coneixedor de la iconografia religiosa, relacionada amb Crist i la Verge Maria, amb tants objectes naturals que retraten la puresa, la virtut i el sacrifici. Tanmateix, al segle XIX, l’estil de l’impressionisme va defugir el simbolisme tradicional dels objectes i es va centrar més en l’aplicació dels colors de la natura en àmplies pinzellades. Independentment del que les acadèmies consideressin com a art noble en la jerarquia dels gèneres, molts artistes es van sentir atrets per les natures mortes per la seva capacitat d’afectar l’espectador de forma realista. Entre els objectes quotidians de la musa es trobaven articles funcionals fets d’argila. La presència de la ceràmica en la història de l’art ens diu moltes coses: els objectes de ceràmica mereixen la nostra admiració i apreci, la ceràmica té un paper important en totes les nostres vides i la ceràmica pot explicar moltes històries.

La Cerámica en le Historia del Arte

Francisco de Zurburán – Bodegó amb quatre vasos (creat entre 1635 i 1664)

El bodegó de Zurburán és una oda a la ceràmica i a la bellesa dels vasos i les formes. L’ús que fa l’artista d’una llum intensa, contrastada amb el fons fosc, permet que els vasos ocupin el centre de l’escena, mostrant plenament les seves formes i els seus intricats contorns. Cada vas sembla tenir la seva pròpia brillantor, la seva pròpia aura i personalitat. Molts dels acabats pintats per Zurburán permeten a l’espectador sentir realment la textura i el pes de la ceràmica, són un bell exemple de la pintura del Segle d’Or espanyol i es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona.

Ceramics in Art History

Georgia O’Keeffe – Cap amb olla trencada (creada el 1943)

La renombrada artista, coneguda pel seu pioner estil modernista estatunidenc, estava familiaritzada amb la pintura d’objectes que trobava durant els seus llargs passejos pel desert que envoltava la seva llar a Nou Mèxic. Aquest bodegó, “Cap amb olla trencada”, retrata una interessant relació entre el crani i un vas de fang trencat. Les dues formes es complementen i afegeixen significat l’una a l’altra, mentre que la paleta de colors terrosos i naturals d’O’Keeffe ajuda a transmetre l’essència dels temes escollits.

Ceramics in Art History

Pieter van Anraedt – Natura morta amb gerra de fang i pipes d’argila (creat el 1658)

Aquest quadre és un bell exemple de la pintura de bodegons holandesos i de la ceràmica en la història de l’art. Un pot imaginar que aquests objectes tenien un paper important en la vida del segle XVII; la cervesa, el tabac i la gerra retratats amb dignitat, col·locats davant d’un fons fosc. Observeu com Anraedt capta la textura i la superfície de la gerra de fang, amb la subtil brillantor de la llum que es reflecteix a la panxa i la nansa de la gerra. La paleta de colors de l’artista per a la gerra crea una sensació de poder i força en l’argila, ja que l’espectador pot imaginar l’enorme pes del vas sobre la taula. L’artista també va triar incloure pipes d’argila en la seva natura morta. Quan el tabac es va introduir a Europa al segle XVI, les pipes es van utilitzar àmpliament. Les pipes de tabac es feien sovint a mà, cosa que requeria molt temps, però també s’utilitzaven motlles per reproduir la seva delicada forma. Les tiges llargues i fines eren molt fràgils, es buidaven amb un filferro oliat per permetre el pas del fum. Es creu que les pipes d’argila permetien que el sabor del tabac es mantingués “pur”. En aquest cas, la ceràmica se situa al centre de l’orgullós bodegó, apoderant-se’n i explicant una història de rituals i hàbits en la vida quotidiana.

Ceramics in Art History

Paul Cezanne – Natura morta amb pomes (creat el 1893-1894)

Les natures mortes de Cezanne es troben entre les obres d’art més reconegudes de finals del segle XIX. Molts dels objectes que apareixen en aquest quadre eren els favorits de Cezanne, ja que va decidir realitzar-los una vegada i una altra al llarg dels últims 30 anys de la seva vida. El gerro verd i la gerra de gingebre són alguns d’ells. Cezanne va “tancar” els seus objectes, controlant la mirada de l’espectador al voltant de tot el quadre, d’un extrem a l’altre. L’estreta composició de la ceràmica, l’ampolla de vidre i les pomes són un conjunt d’objectes molt reconfortant que crea una atmosfera de tranquil·litat. Cezanne aplica la pintura a la gerra verda de la mateixa manera que m’imagino que ho va fer el ceramista, aplicant les capes d’esmalt.

La Cerámica en la Historia del Arte

Jean-Étienne Liotard – Natura morta amb joc de te (1781-1783)

Liotard va ser un pintor suís nascut a principis del segle XVIII. La majoria dels seus quadres consisteixen en retrats, però els seus bodegons de jocs de te de porcellana tenen vida pròpia, i amb el temps va començar a combinar la figura i la ceràmica. En l’època en què va néixer Liotard, la cultura de beure te i la porcellana xinesa estaven molt de moda. Aquesta obra és un encantador exemple de la presència de la porcellana i de la ceràmica en la història de l’art.

El bodegó retrata l’acció d’una festa de te que sembla desafiar moltes lleis de l’etiqueta.
Hi ha tasses, platets, un sucrer, una gerra de llet i un gerro amb tapa, tots ells finament decorats amb exquisits tocs d’or i detalls. Liotard va jugar amb la composició del joc de te, permetent-li pintar les formes en moltes posicions diferents per captar la bellesa de la porcellana. La seva habilitat per captar la blancor de la porcellana, en contrast amb la safata d’estany reflectant, dona vida als objectes estàtics. Pots veure aquesta bella obra d’art de prop, amb abundant quantitat de detall, aquí.

Giorgio Morandi (1880-1964)

Morandi va ser un pintor italià famós pels seus bodegons, en els quals apareixen principalment recipients de ceràmica i objectes domèstics. Utilitzava una distintiva paleta de colors de pastels calcaris, que donaven una sensació delicada i tranquil·litzadora als seus bodegons. La dissenyadora contemporània Sonia Pedrazzini ha creat una sèrie d’objectes de ceràmica que reconstrueixen els quadres de Morandi, donant-los nova vida i celebrant les seves captivadores composicions i formes.

El 137° Ceramic Art Studio ofereix classes setmanals contínues de ceràmica al torn i en modelatge. Cada setmana, tindràs l’oportunitat d’experimentar amb formes simplistes i més avançades, a més de descobrir belles habilitats de decoració i acabat. Pots veure el nostre calendari de cursos juntament amb més detalls sobre les classes aquí.

 

Escrit per Freya Saleh